• Energy Research
• ES close
• Catalan; Valencian close
• UPF Digital Repository close

GreenPala és una associació mediambiental de joves que lluiten pel benestar de la natura i del seu poble, Palafolls. A partir d’una investigació de l’entitat, s’ha determinat l’objectiu principal del projecte: incentivar la participació del jovent de Palafolls en les activitats promogudes per GreenPala. Per abordar el problema, s’han dut a terme una investigació exhaustiva del target i una fase d’estratègia. Això ha permès trobar el camí més adient perquè GreenPala i la sostenibilitat connectin amb els més joves: la interactivitat. El resultat d’aquest procés és Dos mil trenta, una jornada musical interactiva organitzada per GreenPala, que dona veu a artistes i grups musicals preferiblement locals, amb projectes musicals compromesos amb el medi ambient o amb el poble. S’ha desenvolupat també el pla de comunicació de Dos mil trenta per tal de presentar-lo, donar-lo a conèixer al target, i aconseguir la seva participació tant en la creació de la jornada com durant l’esdeveniment. GreenPala is an environmental association of young people who fight for the well-being of nature and Palafolls, their hometown. Research of the organization has defined the main objective of the project: to encourage the participation of young people in Palafolls in the activities promoted by GreenPala. To address the problem, an investigation of the target and a strategy phase have been carried out. Thanks to these phases, the most appropriate way to connect GreenPala and sustainability with young people has been found: interactivity. The result of this process is Dos mil trenta, an interactive music day organized by GreenPala, in which the contestants are local artists and music groups, with music projects committed to the environment or the town. The Dos mil trenta communication plan has also been developed in order to present the concert, make the target aware of it, and get their participation both in the creation of the day and during the event. Treball de fi de grau en Publicitat i Relacions Públiques Tutor: Lluís Mas Manchon

The project studies whether sustainable food is just a passing trend or the new driver of the consumer of the XXI century. Along the project are presented an analysis about five global and national trends on sustainable food, a comparison between the environmental cost and the economic cost generated by each type of consumer —omnivorous, flexitarian, vegetarian and vegan—, a qualitative analysis —through a focus group— to empathize with the consumer and discover his/her knowledge about the trends, and finally, a quantitative analysis to validate the insights extracted from the focus group and define the consumer profile of the XXI century. El proyecto estudia si la alimentación sostenible es una moda pasajera o el nuevo driver del consumidor del siglo XXI. Se presenta un análisis de cinco tendencias a nivel global y nacional sobre alimentación sostenible, una comparativa entre el coste ambiental y económico que genera cada tipo de consumidor —omnívoro, flexitariano, vegetariano y vegano—, un análisis cualitativo —a través de un focus group— para empatizar con el consumidor y descubrir sus conocimientos acerca de las tendencias, y finalmente, un análisis cuantitativo para validar los insights extraídos del focus group y definir el perfil de consumidor del siglo XXI. El projecte estudia si l’alimentació sostenible és una moda passatgera o el nou driver del consumidor del segle XXI. Es presenta una anàlisi de cinc tendències a nivell global i nacional en alimentació sostenible, una comparativa entre el cost ambiental i econòmic que genera cada tipus de consumidor —omnívor, flexitarià, vegetarià i vegà—, una anàlisi qualitativa —a través d’un focus group— per empatitzar amb el consumidor i descobrir el seu coneixement sobre les tendències, i finalment, una anàlisi quantitativa per validar els insights extrets del focus group i definir el perfil del consumidor del segle XXI. Memòria del treball de Fi de Grau en Negocis i Màrqueting Internacionals (ESCI). Curs 2019-2020 Tutora: Marta Segura

Aquesta investigació pretén explicar quin és el model agroalimentari actual de la ciutat de Barcelona, així com identificar quines polítiques s’estan duen a terme a la ciutat per tal d’impulsar una alimentació justa, segura, sana, resilient i sostenible . Una de les polítiques implementades per a establir un canvi en la manera d’alimentar-nos a les ciutats és l’hort urbà. Així doncs, l’objectiu d’aquest treball és recopilar els beneficis, objectius, limitacions i reptes dels horts urbans a Barcelona. Alhora també es proposa crear un hort urbà a la Universitat Pompeu Fabra, seguint l’exemple d’altres models existents. S’ha utilitzat una metodologia qualitativa i s’han realitzat entrevistes en profunditat a diversos membres d’horts urbans comunitaris de la ciutat. Els resultats demostren que els horts urbans són molt beneficiosos i eficaços per apropar -nos a un model de consum de proximitat, de temporada i ecològic, així com per millorar la salut física i mental dels seus usuaris i del conjunt de la població que viu en les ciutats, però que no són suficients en si mateixos per canviar el model agroalimentari actual. This research aims to explain the current agri-food model of the city of Barcelona, as well as to identify what policies are being implemented in the city in order to promote a fair, safe, healthy, resilient and sustainable diet. One of the policies implemented to establish a change in the way we feed ourselves in cities is the urban garden. Therefore, the aim of this investigation is to collect the benefits, objectives, limitations and challenges of urban gardens in Barcelona. At the same time, I propose to create an urban garden at Pompeu Fabra University, following the example of other existing models. A qualitative methodology is used and in -depth interviews are conducted with various members of the city’s community urban gardens. The results show that urban gardens are very beneficial and effective in approaching a model of local, seasonal and ecological consumption, as well as in improving the physical and mental health of its users and the population who lives in cities, although urban gardens are not enough to change the current agri-food model. Treball de Fi de Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració. Curs 2021-2022 Tutor: Josep Maria Castellano Garcia

En les pròximes dècades, canvis en les condicions climàtiques afectaran la collita d’olives, essencial per l’economia rural i la cohesió social. El present treball analitza, primer, els riscos físics que el canvi climàtic imposa a la producció d’oli d’olives, i segon, les conseqüents implicacions socioeconòmiques. Atès que tant les condicions climàtiques com les estructures socials són per naturalesa específiques de cada lloc i cada comunitat, s’estudia el cas particular de la cooperativa de Cabacés, a la comarca catalana del Priorat. Mitjançant una anàlisi economètrica de la sensibilitat de la producció als canvis meteorològics del passat, combinat amb dades de projeccions climàtiques del futur, es conclou que el risc més gran per la cooperativa resideix en l'augment de les sequeres greus. Aquestes impliquen que no hi hagi aigua disponible per regar i causen estrès hídric per les oliveres. Per tant, el repte principal per a l'empresa és assegurar el reg i, dins de les seves possibilitats, diversificar l’activitat econòmica. Quant a les implicacions socioeconòmiques, una aproximació qualitativa revela que la dependència dels ingressos de la producció d’oli d’olives és força elevada, així que potencials xocs negatius en la producció podrien contribuir al repte del relleu generacional i la despoblació rural. In the coming decades, changes in climatic conditions will affect the olive harvest, which is essential for the rural economy and social cohesion. This paper examines firstly the physical risks that climate change imposes on olive oil production, and secondly, the consequent socio-economic implications. Given that both climatic conditions and social structures are by nature specific to each place and each community, the particular case of a cooperative in Cabacés in the Catalan region Priorat is studied. An econometric analysis of the sensitivity of production to past weather changes, combined with data from climate projections for the future, leads to the conclusion that the greatest risk for the cooperative lies in the increase of severe droughts. These imply the unavailability of irrigation water and cause water stress for the olive trees. Accordingly, the main challenge for the company is to ensure water availability and, within its possibilities, to diversify their economic activities. In terms of socio-economic implications, a qualitative approach shows that income dependence on olive oil production is fairly high, therefore, potential negative shocks in production could contribute to the challenge of generational replacement and rural depopulation. Premi de la càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa ESCI-UPF al millor TFG sobre temes de RSC del 2024. Treball de Fi de Grau en Filosofia, Política i Economia. Curs 2023-2024 Tutor: Bernat Sellarès Gómez

En lengua catalana, observamos un vacío denominativo en la terminología de la vivienda. Este hecho se ha acentuado a causa de los dos grandes retos del mundo actual: la irrupción de las tecnologías y la necesidad de buscar formas de vivir más sostenibles. La falta de normalización lingüística y la variación y proliferación denominativa para un mismo concepto genera confusión a los profesionales inmobiliarios y, a menudo, recurren a préstamos de la lengua inglesa. Para garantizar la disponibilidad de terminología en catalán en el ámbito de la vivienda, se ha observado el uso de términos de este campo en documentos especializados y en los medios de comunicación, en materia de sostenibilidad y digitalización, y se ha elaborado un glosario. A continuación, se han seleccionado los términos que presentan algún interés lingüístico y se han analizado para fijar una denominación. Y, cuando ha sido necesario, se han establecido propuestas neológicas verosímiles y funcionales. Con los datos de la investigación, comprobamos que la terminología de la sostenibilidad está más fijada y tiene tendencia a incorporarse a la lengua catalana a partir de recursos propios de creación de palabras, mientras que la de las tecnologías inmobiliarias se basa, generalmente, en mecanismos de préstamo. En el momento de establecer las propuestas neológicas, se han seguido estas tendencias. En llengua catalana, observem un buit denominatiu en la terminologia de l’habitatge. Aquest fet s’ha accentuat a causa dels dos grans reptes del món actual: la irrupció de les tecnologies i la necessitat de buscar formes de viure més sostenibles. La falta de normalització lingüística i la variació i proliferació denominativa per a un mateix concepte genera confusió als professionals immobiliaris i, sovint, recorren a manlleus de la llengua anglesa. Per tal de garantir la disponibilitat de terminologia en català en l’àmbit de l’habitatge, s’ha observat l’ús de termes d’aquest camp en documents especialitzats i en els mitjans de comunicació, en matèria de sostenibilitat i digitalització, i se n’ha elaborat un glossari. A continuació, s’han seleccionat els termes que presenten algun interès lingüístic i s’han analitzat per fixar-ne una denominació. I, quan ha estat necessari, s’han establert propostes neològiques versemblants i funcionals. Amb les dades de la recerca, comprovem que la terminologia de la sostenibilitat està més fixada i té tendència a incorporar-se a la llengua catalana a partir de recursos propis de creació de mots, mentre que la de tecnologies immobiliàries es basa, generalment, en mecanismes de manlleu. A l’hora d’establir les propostes neològiques s’han seguit aquestes tendències. In Catalan, there is a denominative vacuum in the terminology of housing. This has been accentuated by the two great challenges of today's world: the irruption of technologies and the need to seek more sustainable ways of living. The lack of linguistic standardisation and the variation and proliferation of terms for the same concept may cause confusion among real estate professionals and they often resort to borrowing words from English. To ensure the availability of Catalan terminology for housing, the use of terms in this field has been observed in specialised documents and in the media, in matters of sustainability and digitalisation, and a glossary has been elaborated. The terms of linguistic interest were then selected and analysed in order to establish a denomination. And, when necessary, plausible and functional neological proposals have been established. With the research data, we found that the terminology of sustainability is more fixed and has a tendency to be incorporated into Catalan using its own resources for creating neologisms, while real estate technologies are generally based on borrowing mechanisms. When establishing the neological proposals, these trends have been followed. Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Elisabet Llopart-Saumell