• Energy Research
• Catalan; Valencian close
• Research Repository of Catalonia close

L’objecte del projecte comprèn la realització de la instal·lació solar tèrmica per a l’abastiment de les necessitats d’aigua calenta sanitària i escalfament de l’aigua d’una piscina descoberta de 367,2 m3 d’una vivenda unifamiliar situada a Argentona, comarca del Maresme.

Aquest projecte sorgeix de la necessitat de desenvolupar un nou model d’assecador del tipus instantani en una empresa especialitzada en instal·lacions d’aquesta mena. La principal diferència respecte dels models habituals, és que la calefacció es fa mitjançant l’aprofitament de gasos de combustió. Aquesta particularitat provoca que la instal·lació no requereixi de cap inversió econòmica per a la calefacció, i només tingui un consum d’energia elèctrica, així com el requeriment de serveis. En primer lloc es fa una introducció teòrica a l’assecat de sòlids i als equips més comuns en la indústria aplicats a aquesta finalitat. L’assecat és una de les operacions unitàries més antigues i més diversificades que existeix i és per aquest motiu que en el món industrial hi ha una gran quantitat de diferents tipus d’assecadors. El projecte desenvolupa i detalla el procés de disseny d’un assecador del tipus instantani. A partir d’unes dades obtingudes en un cas real, es realitzen els càlculs i estudis per a determinar la mida de l’assecador necessari, així com el dimensionament de tots els equips i elements que conformen la totalitat de la instal·lació. La instal·lació d’assecat objecte del projecte està integrada en un procés complet de reciclatge d’envasos. El procés complet inclou la recuperació de la polpa de paper, la centrifugació del material sobrant compost de polietilè i alumini, l’assecat del producte i finalment, la seva combustió per aprofitar l’energia de combustió del plàstic per a la generació d’energia elèctrica. L’alumini es recupera en forma de metall fos. Els gasos sobrants de la combustió del polietilè són els que s’aprofiten per a l’assecat previ del producte, tancat així un cercle que optimitza el procés productiu.

El projecte SustainCo pretén conscienciar i donar suport al desenvolupament d'edificis de baix consum energètic, amb especial èmfasi a les zones de baixa densitat urbana dels 7 països europeus que participen en el projecte. SustainCo té com a objectiu augmentar la visibilitat dels casos pioners, tant per obra nova com per renovació, amb l'objectiu de capacitar i fomentar la confiança en el sector públic. Per obtenir més informació, es pot fer un cop d'ull a les Guies Tècniques i altres recursos, que es troben al menú de la dreta.

[ÀNGLÈS] In this work it is shown how it is possible to join the concepts of Internet of Things and smart buildings to create an infrastructure to facilitate the creation of applications that allows us the optimization of the energy resources. [CATALÀ] En aquest treball es mostra com es poden fusionar els conceptes d'Internet de les coses i edificis intel·ligents per crear una infraestructura que faciliti la creació d'aplicacions que ens permetin optimitzar els recursos energètics.

Des del novembre de l’any 1997, amb l’aprovació de la Llei 54/1997 del Sector Elèctric, fins l’actualitat, amb la recent aprovació del Reial Decret 413/2014 que regula l’activitat de producció d’energia elèctrica a partir de fonts renovables i desenvolupa la nova Llei 24/2013 del Sector Elèctric, el sector de les energies renovables, i en concret el de l’energia solar fotovoltaica, ha anat patint múltiples transformacions i canvis any rere any, que ha fet que cada cop sigui més difícil la interpretació dels marcs reguladors als que s’acullen les diferents instalGlacions productores d’electricitat mitjançant fonts renovables. Per aquest motiu, en aquest TFG es pretén analitzar i descriure acuradament els diferents marcs reguladors que han anat sorgint al llarg de l’esmentat període, explicant així mateix, de quina manera les instalGlacions es veien afectades, tant econòmicament com jurídicament, fent especial esment al nou marc regulador format principalment per la Llei 24/2013 i pel RD 413/2014, del qual se’n detallarà la seva formulació econòmica d’accés a mercat amb retribució específica. Finalment, s’analitzarà la prospectiva de futur del sector fotovoltaic a través del PER 2011-2020 i es proposaran alguns models basats en la dinàmica de sistemes per tal d’analitzar aquesta prospectiva.

El projecte s’estructura en quatre grans apartats relacionats entre si. Els dos primers de caràcter teòric, on s’estudia: gran part de la legislació relacionada en temes d’eficiència energètica d’Europa, França, Andorra i Espanya, les certificacions energètiques per normativa i els estàndards més presents. Els dos darrers apartats són de caràcter pràctic. En un d’ells s’analitza què suposa aplicar les normatives en matèria d’eficiència energètica als tres països (França, Andorra i Espanya). I, en l’altre, es realitza una auditoria d’un edifici plurifamiliar, a mode de cas pràctic, demostrant tots els coneixements adquirits. La situació normativa a nivell europeu està marcada per importants diferències. Europa manté una postura ferma en polítiques d’eficiència energètica, a més de desenvolupar diversos plans i directives per obligar i ajudar als estats membres a respondre al pacte de Kyoto; amb l’objectiu de convertir Europa amb el territori més eficient energèticament del món. L’objectiu principal pel 2020 és reduir el 20% el consum energètic, reduir el 20% les emissions de CO2 i que el 20% del mix energètic provingui de fonts d’energies renovables. El sector de la construcció és on s’hi fa més incís, ja que compte amb el potencial de millora més alt, representant aquest el 40% del consum d’energia final, del mix total del consum energètic. La publicació de la directiva 91/2002/CE sobre les certificacions energètiques, obliga a certificar tots els edificis nous i/o existents, fet que suposa posar punt i final als edificis poc eficients. Cal apuntar que els edificis públics, per crear precedents, ja s’obliga la certificació als edificis més grans de 500m2 de superfície, i a partir del 2015 a tots els edificis amb una superfície superior a 250m2.

This work implement a remote energy management system for 13 public buildings of Palafrugell. It meet all the requeriments of the technical specifications published by the Council of Palafrugell. Prior to the drafting, have studied energy audits of existing buildings in order to extract useful information for the job and visits have been made "in person" in all buildings to study case by case how best to implement the system in each. We have conducted a study of the different options and brands available on the market to choose the most appropriate. To implement the system are chosen Circutor brand products as they offer the best value Hardware / Software / Cost and with the automaton Circutor EDS along with the management software Circutor Power Studio Scada as the backbone of the system. We have studied the types of reports and graphs that are generated by the system so they can make decisions aimed at saving energy and these are easily searchable using a standard Web browser. After studying the needs of each building is designed in detail for each of them and which and how many items to be installed and how. Including plans for each facility. Finally there has been a costing system implementation as well as an estimate of savings achieved through this.

El TFG s’emmarca en el projecte d’Energies renovables a Amèrica Llatina, del Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD), el qual té per objectiu la instal·lació de microxarxes en zones rurals. Les microxarxes són un sistema d’electrificació basat en la generació elèctrica amb energies renovables (solar i eòlica) i la interconnexió dels sistemes mitjançant cables, i controlat amb reguladors, bateries i inversors. Aquest TFG contribueix a aquest objectiu proposant la millora del software d’optimització de microxarxes que es feia servir fins ara. Es parteix d’una metodologia que calcula l’arbre de possibles microxarxes solució dividint el càlcul en tres etapes, en les quals es tenen en compte unes restriccions, com ara el nombre d’usuaris per microxarxa o el percentatge d’energia solar que volem. El principal problema d’aquesta metodologia és que, per poder separar el càlcul, tant la introducció de restriccions com la visualització dels resultats s’ha de fer manualment, obrint i editant els fitxers corresponents. Si es vol un càlcul automàtic de principi a fi, s’obtenen moltes solucions que no són d’interès per l’usuari. El primer objectiu del projecte és que la resolució es pugui fer per nivells, fent participar l’usuari en cada etapa del refinament de les solucions, la qual cosa evita els càlculs inútils i redueix en gran mesura el temps de càlcul necessari. El segon objectiu és millorar la presentació dels resultats, ja que inicialment no es disposa d’una visualització que permeti comparar fàcilment les diverses microxarxes calculades. Finalment, el TFG contribueix a fer més fàcil l’ús del programa en aportar un executable instal·lable sobre ordinadors amb el sistema operatiu Windows. En la memòria es descriu l’anàlisi i disseny de les solucions aportades i es demostra l’abast de les millores a través de diverses proves.